D’aquesta manera es pot recuperar i conservar la història d’una fusteria que durant més de 100 anys ha funcionat al centre de Manresa.
“Ha arribat l’hora de la jubilació” amb aquestes paraules en Jaume Pich ens explica al Museu de la Tècnica el tancament de la fusteria que va fundar el seu avi el 1905. Per conservar part d’aquesta història, la família Pich ha volgut fer donació de la maquinària que tenia al seu taller i que representa una mostra emblemàtica d’un taller de fusteria dels que cada vegada en queden menys. La donació ha despertat força interès a l’Ajuntament de Sallent, qui l’ha demanat en préstec i que l’exposarà una bona part a la Casa-Museu Torres i Amat en un futur proper.
Més d’un segle d’herència fustera
La fundació de la Fusteria Pich, va tenir lloc el 1905 al carrer Sant Bartomeu, quan l’avi d’en Jaume Pich, acabat de casar, va venir a viure a Manresa. L’ofici l’havia après del seu germà gran i n’havia desenvolupat les habilitats treballant durant molts anys a Barcelona.
Aquest primer taller, gràcies a coneixences entre els canonges de la Seu, va tenir molta feina amb treballs a les esglésies i els convents. Però la perícia del senyor Pich van fer que cada vegada fos més demanat en tots els cercles de la societat manresana. El 1913 s’associa amb el Senyor Jorba i obren una empresa que es diu Jorba i Pich. Obren un taller a la Muralla del Carme, on actualment hi ha el Consell Comarcal del Bages, i havien tingut fins a 15 operaris. També tenien la botiga. Aquesta empresa funciona fins el 1921. A partir del 1922 la fusteria Pich torna a treballar pel seu compte fins ara el 2008 que ha tancat definitivament les seves portes.
Durant tots aquests anys ja han estat a l’edifici que hi ha entre el C/de les Piques i el C/Alfons XII i han vist tota la transformació del barri. Tant és així que durant els anys 20 van tenir dos “secaderos” de fusta (2 naus molt grans on assecaven la fusta que arribava amb el tren durant dos anys abans de poder-la treballar) al què avui és el C/Alfons XII i van haver de tirar a terra als anys seixanta quan obren el carrer. En aquell moment entren a l’edifici que ha acabat sent el taller i la botiga fins al seu darrer dia, el 31 d’agost de 2008.
El Jaume “se sent que ha anat a contracorrent” ja que va seguir l’ideal del seu avi que era “la feina ben feta i al preu més ajustat” i això no és el que més es porta. Els suposava molta feina que no es veia però sempre han entregat els mobles molt ben fets i sense cap defecte. Amb un punt de melancolia diu que “ha disfrutat molt de la feina”. El què més trobarà a faltar serà “el dia a dia” però “ara té ganes de fer el què no ha pogut fer fins ara. Restaurarà moblets antics i es divertirà amb l’ofici!”.
Ha triat l’opció de fer la donació de més d’un centenar d’objectes al Museu de la Tècnica de Manresa perquè així és una manera de conservar un patrimoni d’un ofici de la ciutat, la seva història i la seva memòria. Des del Museu li estem molt agraïts!
“Ha arribat l’hora de la jubilació” amb aquestes paraules en Jaume Pich ens explica al Museu de la Tècnica el tancament de la fusteria que va fundar el seu avi el 1905. Per conservar part d’aquesta història, la família Pich ha volgut fer donació de la maquinària que tenia al seu taller i que representa una mostra emblemàtica d’un taller de fusteria dels que cada vegada en queden menys. La donació ha despertat força interès a l’Ajuntament de Sallent, qui l’ha demanat en préstec i que l’exposarà una bona part a la Casa-Museu Torres i Amat en un futur proper.
Més d’un segle d’herència fustera
La fundació de la Fusteria Pich, va tenir lloc el 1905 al carrer Sant Bartomeu, quan l’avi d’en Jaume Pich, acabat de casar, va venir a viure a Manresa. L’ofici l’havia après del seu germà gran i n’havia desenvolupat les habilitats treballant durant molts anys a Barcelona.Aquest primer taller, gràcies a coneixences entre els canonges de la Seu, va tenir molta feina amb treballs a les esglésies i els convents. Però la perícia del senyor Pich van fer que cada vegada fos més demanat en tots els cercles de la societat manresana. El 1913 s’associa amb el Senyor Jorba i obren una empresa que es diu Jorba i Pich. Obren un taller a la Muralla del Carme, on actualment hi ha el Consell Comarcal del Bages, i havien tingut fins a 15 operaris. També tenien la botiga. Aquesta empresa funciona fins el 1921. A partir del 1922 la fusteria Pich torna a treballar pel seu compte fins ara el 2008 que ha tancat definitivament les seves portes.
Durant tots aquests anys ja han estat a l’edifici que hi ha entre el C/de les Piques i el C/Alfons XII i han vist tota la transformació del barri. Tant és així que durant els anys 20 van tenir dos “secaderos” de fusta (2 naus molt grans on assecaven la fusta que arribava amb el tren durant dos anys abans de poder-la treballar) al què avui és el C/Alfons XII i van haver de tirar a terra als anys seixanta quan obren el carrer. En aquell moment entren a l’edifici que ha acabat sent el taller i la botiga fins al seu darrer dia, el 31 d’agost de 2008.El Jaume “se sent que ha anat a contracorrent” ja que va seguir l’ideal del seu avi que era “la feina ben feta i al preu més ajustat” i això no és el que més es porta. Els suposava molta feina que no es veia però sempre han entregat els mobles molt ben fets i sense cap defecte. Amb un punt de melancolia diu que “ha disfrutat molt de la feina”. El què més trobarà a faltar serà “el dia a dia” però “ara té ganes de fer el què no ha pogut fer fins ara. Restaurarà moblets antics i es divertirà amb l’ofici!”.
Ha triat l’opció de fer la donació de més d’un centenar d’objectes al Museu de la Tècnica de Manresa perquè així és una manera de conservar un patrimoni d’un ofici de la ciutat, la seva història i la seva memòria. Des del Museu li estem molt agraïts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada